AQUESTS SOCIALISTES SÓN EL DIMONI

          Que no Sr Rajoy, que no tots els seus mals són conseqüència de la nefasta herència que li van deixar els malvats socialistes.

          Hi ha moltes més herències, l'hi asseguro. Me faci cas.

          Hi ha herències enverinades, deixades pels "amics de l'ànima".

          Herències que li serà difícil (i amb les seves poques llums, potser impossible) administrar.

          Herències "choriceres" (amb seqüeles fins i tot de sang blava) que caven profunds forats que condueixen directe a l’infern a través d'un ampli i voraç cràter anomenat crisi que obliga als que manen (i no cregui que són vostès, no sigui il·lús) a mostrar-se agressius en la invasiva i sagnant cirurgia de les retallades.

          Miri vostè senyor Rajoy, ja crec que li feia il·lusió, i molta, ser el cap davanter del PP i també el president d'Espanya (una, gran i lliure, braç estes amb la ma plana). Però pel que pugui ser, i en prevenció del que estigui per arribar, li recomanaria que es dediqués a gaudir plenament dels seus anys de glòria sent que potser aquesta sigui la seva única i última legislatura.

          Com si fos un radiant i ufanós emperador, dediquis a contemplar aquesta nova Hispania que avui és seva. Altiu, a cavall d'una enorme i blanca gavina mentre sobrevola l'immens i blau cel patri. I res més. No cal.

          Ja que Alemanya, França i els poders fàctics nacionals es van ocupant de tot. De fet ja ho estan fent. Fins i tot abans que vostè fos el flamant president que ara és.

          I pel que fa al seu futur a mitjà i llarg termini, estigui tranquil Don Mariano. No s'alteri, si us plau. I sobretot, no es preocupi per res.

          Com diu l'Eclesiastès: "Tot té el seu temps, i tot sota del cel té la seva hora". Cada cosa, doncs, al seu temps, i d’estiu cigales, senyor Rajoy, i així, quan les urnes decideixin "despatxar-lo" de la Moncloa, tingui la tranquil·litat que treball, el que es diu treball (és a dir, pasta gansa de sobra sense haver de fer massa esforços), mai li faltarà.

          No li cal vestir-se de gris en cos i ànima. Res de ser un trist "Registrador de la Propietat", perquè, sincerament, entre nosaltres: s'atreviria a treballar com a funcionari després de com està sagnant el seu partit als empleats públics? Veritat que no don Mariano?

          Però, insisteixo que no passarà dificultats, doncs estic segur que algú ja té pensat per a vostè un càrrec, i fins i tot un despatx que ja l’espera a la planta noble d'alguna de les empreses (qui sap si fins i tot a un banc) que presideixen alguns d’aquests milionaris als que tan bé els està tractant la crisi i que tant mimen aquestes severes (almenys per a la xusma) mesures econòmiques com la reforma laboral.

          En qualsevol cas, li recomanaria, senyor President de Govern que pugi com més aviat millor  a la seva au plumífera oficial i surti d’aquest Cementiri (Gurteliano) tan ràpid com li sigui possible, ben agafat al coll de la seva gavina.

          De res i a manar Don Mariano. Avui per tu i demà, també per tu.