Constitució de 1812
La Constitució de 1812 és un dels textos jurídics més importants de l'Estat espanyol, ja que va establir les bases de constitucions posteriors. Considerada com un baluard de llibertat, va ser promulgada a Cadis el 19 de Març de 1812, dia de la festivitat de Sant Josep, de manera que popularment va ser coneguda com "La Pepa". Consta de deu títols amb 384 articles, és considerada com el primer codi polític a to amb el moviment constitucionalista europeu contemporani, de caràcter nou i revolucionari, que establia per primera vegada la sobirania nacional i la divisió de poders, com dos dels seus principis fonamentals .
La Constitució de 1812 recull molts dels principis fonamentals que segueixen vigents avui dia. Alguns d'ells els tenim tan assimilats que sembla increïble que en altre temps les coses no fossin iguals. Però la veritat és que, en el moment de la seva proclamació, van significar una autèntica ruptura amb el que existia anteriorment. És molt important recalcar que principis que per a nosaltres són tan habituals com la llibertat individual, la llibertat de premsa, o la inviolabilitat del mateix domicili són drets que gaudim ara, però que es plantejaven com absolutament moderns i innovadors a La Pepa.
Amb aquesta Llei varem passar de ser súbdits a Ciutadans. També cal recalcar que va ser la tercera Constitució del mon, desprès l’americana (EEUU) i la francesa.
Aquesta Constitució va ser un compromís entre liberals i absolutistes. Entre els afrancesats i els “patriotes” partidaris de Ferran VII i el seu absolutisme.
La Constitució es construeix sobre els següents conceptes
Sobirania Nacional.
Divisió de poders.
Representació nacional.
Unicameralisme.
Confessionalitat Catòlica. Prohibint-ne qualsevol altra.
La vigència d’aquesta Constitució és molt tempestuosa:
Es promulga el 1812
Derogada el 1814, per Ferran VII.
Restablerta el 1820 pel Govern del Trienni Liberal.
Novament es derogada el 1823 per tornar-la restablir el 1836.
Finalment és substituïda per la Constitució de 1837
Aquestes Corts estaven formades per 308 representants, i havia 90 eclesiàstics i 40 militars. Ni la varen signar tots els representants, ni mai varen estar reunits tots a l’hora.
Bernat Nadal i Crespi, solleric i Bisbe de Mallorca durant 24 anys (1794 – 1818) en fou diputat per Balears i també un dels President.
El temps que estava abolida el poble cridava “Viva la Pepa”, per no esser empresonat o castigat per les forces de Ferran VII.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada