dimecres, 25 d’abril del 2012

ABRIL TEMPS DE CANVIS


          Abril marceja o es torna gener, no sé. Fa fred, plou aigües mil i el cel gris ens ha fet retornar a algun hivern que ja havíem viscut. Em va mullar la roba que tenia al estenedor en una de les tempestes (petit drama domèstic), ara tinc robes penjades per tot arreu de la casa que sembla un univers desordenat.
          Abril fred, plujós i desordenat és el mes de canviar el món, de revolucions, de fusells amb clavells, de reis que marxen, de trobar sorra sota les llambordes. Paris, Lisboa, Praga, la Puerta del Sol, el món sencer. A l'abril tot és possible i "avui és sempre encara".
            Abril era temps d’eleccions, ara és el maig, tot canvia.
          I clar, record cançons, les cant caminant pel carrer amb el paraigües obert, sota la pluja, "tiene que llover, tiene que llover, tiene que llover a cántaros ...", "Así se siente abril, carícia al viento" ... "la cara al vent" ... "terra dóna fraternidade. Grândola, Vila Morena" ...
          Velles cançons actuals que parlen de futur i esperança.
          Ja ho deia Eduardo Mendoza, no confonguem el què és actual amb el què és modern. Doncs hi ha assumptes humans que no deixaran de ser actuals des que inventarem la civilització.
         Feliç abril per tots!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada