Ja sé que hauria de callar i
deixar-los fer. Però són tant, tant, tant, tant, beneits i tant, tant, tant,
tant, (això ja pareix una campana repicant) i tant curts que encara que
volguessin fer-ho a posta no els sortiria igual de bé.
Això de creure a historiadors que a
un li convé, sense haver llegit mai un llibre d’història, té aquestes coses,
pegues amb els nassos per terra.
L’any 1968 estudiava 4t de batxiller amb una professora que era franquista (res extraordinari
en aquell temps). I ja m’ensenyava que el que ara diuen Catalunya, era la
“marca hispànica” , uns comtats dependents del reis carolingis de França fins
que és feren independents i acabaren baix el comandament del Comte de
Barcelona. Això era el segle VIII. Aragó no va sorgir com a comtat independent
dels mateixos reis fins el segle IX (encara tenc ben guardats els apunts que
ella ens feia prendre).
Si llegiu els mal anomenats
historiadors blavers valencians no m’estranya que aneu tan mal encaminats. No són
historiadors, són gent que odia tot el que sona a Català. L’odi, encara que
darrerament està molt de moda, mai duu a bon port.
A les Corts generals de Lleida de 1218 els aragonesos i els catalans varen declara major d’edat i el varen jurar com a rei a Jaume I. És va convertir en el primer rei, jurat en Corts, de la corona catalano-aragonesa.
A les Corts generals de Lleida de 1218 els aragonesos i els catalans varen declara major d’edat i el varen jurar com a rei a Jaume I. És va convertir en el primer rei, jurat en Corts, de la corona catalano-aragonesa.
Pel tractat de Corbell, Jaume I, va
renunciar a les pretensions que tenien els antics Comtes de Barcelona sobre
Occitània i en contrapartida el rei Sant Lluís de França (el de los 100.000
fills) renunciava, com hereu de Carlomagno, als drets que tenia sobre els
antics comtats de la marca hispànica, que havien esdevingut els comtats
catalans.
És veritat que Catalunya no ha estat
mai un regne (per sort) com a tal, però el títol de Comte de Barcelona és un
títol reial, ja que només el pot portar el Rei.
Llegiu, llegiu, què llegir no ha fet mal a ningú mai, ans el contrari haver llegit molt ens farà més lliures.
Llegiu, llegiu, què llegir no ha fet mal a ningú mai, ans el contrari haver llegit molt ens farà més lliures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada