TEMPS DE NADAL, O LES SATURNPALIES

          Un any més estem a les festes de Nadal. Per a alguns, són festes entranyables que les viuen amb alegria i il·lusió, per a altres, són festes on predomina la hipocresia i falsedat, vivint amb certa amargor i evitant les " felicitacions" o, sense respondre amb un  " gràcies".

          Els cristians celebren el Nadal amb el naixement de Jesús, altres celebren el solstici d'hivern a l'hemisferi nord i el d'estiu al sud. En qualsevol cas, les festes nadalenques ens marquen, a tots, el pas del temps. Cronos pren tot el seu esplendor.

          Des del punt de vista mitològic, el món occidental recorda les festes que es celebraven a la Roma de l'edat d'Or dedicades al déu Saturn, i aquestes dates eren les conegudes per les Saturnàlies. Saturn, aquest déu barbut que es confon de vegades amb Cronos i que es va menjar a algun dels seus fills, és qui ens fa sortir de la foscor creixent dels últims mesos i permet que moltíssims déus, al llarg de aquests dies de cap d'any, prenguin curs a les seves respectives missions. Un d'ells és Dionís, el déu de la gresca, el de deixar anar totes les repressions que ens imposa Apol·lo al llarg de tot l'any, i també a Pa, déu favorit de Dionís, que ens permet actuar seguint els nostres instints més purs i alliberar-nos de les tensions que portem al llarg del temps regit per Apol·lo. En qualsevol cas, molts són els déus mitològics que prenen protagonisme al llarg d'aquestes dates i que expliquen, en certa manera, tots els tiberis que fem, i també el fet de reunir-nos amb familiars i amics amb els que, segurament, a llarg de l'any no estem en contacte. De la mateixa manera, el déu Mercuri, que regeix els negocis i l'intercanvi comercial, pren relleu en les Saturnàlies, o el Nadal, i és qui ens activa a viure plenament en el consumisme a través de regals i qui ens deixa anar la comunicació que practiquem aquests dies, tant en forma de felicitacions com en forma d'intercanvi de regals.

           Per sobre de tot, en aquestes dates celebrem, l'arribada de la llum a les nostres vides. Si l'equinocci de tardor ens convidava a la introspecció i al viatge interior , a la tranquil·litat i deixar els camps ben nets per al repòs, les dates de Nadal són les més indicades per tornar a sortir de la nostra closca, per tornar a renéixer. Els camps ja comencen a apuntar el verd, iniciant-se així un nou cicle que tindrà el seu esplendor a l'equinocci de primavera, quan el fred hivern, les neus i les gelades han actuat sobre les llavors enterrades perquè els nostres sentits gaudeixin al llarg de tota la propera primavera.

          En viure la vida metafòricament ens adonem que celebrar el pas del temps és molt important per a la nostra ànima. Ens permet estar en contacte directe amb aquest passar a la vida que es plasma en la naturalesa i que, en ella mateixa, no li és important. Ella, a la seva manera, ho celebra diàriament a través de les seves flors, dels seus fruits, de les seves fulles seques, dels seus moments erms. Celebrar el pas del temps ens dóna cert sentit a la nostra vida, per no dir ple sentit, i ens permet estar vivint l'aquí i l'ara, ens permet cert grau de felicitat.

          Quan vam viure la vida d'una manera massa literalment, és quan vivim el Nadal des de la hipocresia, la falsedat i l'amargor. Quan qualsevol celebració es converteix en un malson ple de mentida i insensatesa.
          El Nadal, les Saturnàlies, la metàfora i l'hivern ens permeten tornar a la llum. Són els moments en què se'ns permet arribar a la perfecció, a la nostra manera, sense que aquesta perfecció sigui entesa com una cosa general o universal .

          El Nadal i, per tant, l'hivern, ens regalen els moments anhelats de pau i d'amor. Una pau què és com el fluir d’un amor entès com a comprensió.

          En qualsevol cas, que la llum que està sorgint aquests dies sigui el far que ens guiï a tots des del cor per poder construir vides amb ple sentit, per poder assolir a viure en un món més connectat amb la natura i el pas del temps.

         Un món millor.