dissabte, 18 de setembre del 2010

LLEGENDES URBANES i PAGESES

                Llegendes urbanes

          Palma estiu de 2005. Devers les 10 de la nit
         Carrer Aragó, tercer semàfor, a punt de canviar el llum a vermell, una moto d’aquelles que fan més renou que no velocitat agafen, es bota el semàfor, un guàrdia municipal, motoritzat, que surt no se sap molt bé d'on i li parteix al darrera, abans de l’altra semàfor ja l’ha agafat, l’atura i li demana:
       -. A on vas tan aviat?. Saps que anaves a més de 70Km/h ?.
       -. Perdone señor guardia, (li contesta un jovenet d’uns devuit anys amb uns calçons i samarreta vermells amb la gorra al cap del mateix color i amb logotip d’una coneguda marca comercial de menjars ràpids), no me habia dado cuenta de la velocidad , pero la verdad es que llevo mucha prisa, porque si no llego rápido a donde esperan la medicia el niño que la necesita se morira.
       -. En aquest cas jo mateix t’acompanyaré allà on vas amb els llums d’emergència.
      -. De verdad señor guardia que no hace falta ya me llego solo.
      -. Hala vine a darrera jo, que ja t’obro pas.
       A aquell jovenet no li quedà altra remei que deixar-se acompanyar pel guàrdia. Arriben al Rafal Vell volta pel carrer de la benzinera (Mare de Deu de Montserrat) al segon bloc de pisos el jovenet s’atura i del depòsit del darrera treu una bossa amb tres pizzes familiars.

              Llegendes pageses

          Juliol 1970. Una vaqueria qualsevol a la pagesia devers les 9.30 h de la nit
        .- Vostè creu, senyor manescal, que el voldran a l’animal?.
      .- Mira, Mateu, aquest bou està ben bo, és mor per un còlic tancat, segurament li heu donat alfals calent, però l’animal és apte pel consum, jo vos faré un certificat i allà l’escorxaran sense més. Però aneu aviat, què, si pot esser l’hauríeu d’arribar viu.
          En Mateu i el seu fill Joan carregaren el bou així com pogueren a la Citroën nova que feia poc havien comprat. I d’allà ja són partits de cap a l’escorxador de Palma.
         10.15 h. de la nit, més o manco, carretera de s’Aranjassa.
         Costa avall aquella furgoneta s’havia embalat i el conta quilometres ja marcava prop dels 110 km/h. i no feren returada ni per travessar el poble. A la sortida de darrera una tanca de publicitat els va sortir la parella de la guàrdia civil de trànsit, els passà al davant abans d’arribar a la benzinera de can Prunes i els va fer senyals de que s’aturin.
        Abans de que els guàrdies poguessin demanar res en Mateu treu el cap per la mitja finestra del cotxe i els hi diu:
      -. Señores guardias llevamos un enfermo muy grave i tenemos que llegar pronto.
       Els guàrdies ja no demanaren res més i és posaren davant el cotxe obrint-los pas per l’autopista nova que feia pocs anys havien obert.
      Arriben a Palma, els del cotxe posen l’intermitent per anar per les avingudes (els guàrdies pensaren que anaven a la clínica Mare Nostrum, molt de moda a les hores) , quan arriben a la intersecció amb General Riera, tomben a la dreta i passen per davant el quarter de la Guàrdia Civil,
       " No, a la clínica Planes, tornaren a pensar els guàrdies.
       Idò que vos penseu tampoc ho endevinaren, seguiren fins el Camp Rodó i arribaren a l’escorxador municipal amb l’animal encara viu. I allà els matadors els ajudaren a davallar el bou i l’escorxaren.
        Els dies següents es repartien per les carnisseries de l’illa la carn d’aquell bou.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada