DIA MUNDIAL DE L'ALZEHIMER

          Aquest és un petit homenatge per aquells padrins i padrines que no poden contar contes al seus néts, no perquè no en saben, que sí en saben, no perquè no en tenen de néts, que sí que en tenen, si no perquè han perdut el més preuat per ells, els seus records.
          És meitat prosa , meitat vers i és titula així:

               Home i muller, petita història d’amor

          Any 2033, a les vuit del matí d’un dia qualsevol a una sala de cures d’urgències. Un home hi ha acudit perquè el curin d’una ferida a la mà
- Au al•lota que tinc pressa
- I tots en tenim de pressa
- La teva no és com la meva
- A no?, i quina diferència hi ha entra la vostra i la meva?
- Jo tinc pressa per anar a donar el berenar a la meva esposa
- I ha on és la vostra esposa
- Estam els dos a una residència, ella té alzehimer
- I vos coneix?
- No, ja fa estona que no sap qui som
- Idò perquè tanta pressa si no vos coneix ni sap qui sou?
- Escolta al•lota per ventura ella no me coneix ni sap qui som però jo sempre,
   sempre, sempre sabré qui és ella

Seràs el foc,

seré el metall,

serem home i muller.

El primer desig

un desig qualsevol.

Remugant paraules

sense sentit.

Sols en tinc un únic motiu,

que aquest moment existeixi.

Seràs aigua

que dóna força a l’ànima,

seré el que tu vulguis,

serem home i muller,

i un desig qualsevol.

Serem dos

serem un,

tindrem el dia

tindrem la nit

seràs un bon somni.

El somni d’aquest moment,

les paraules sense sentit,

seràs el motiu,

seràs el desig,

un desig qualsevol.

Serem només,

home i muller.