DE DÉUS i PRESIDENTS

          “El sacrosanto lugar de la palabra valenciana”. Sr. Camps vos passeu una mica. Si al manco parléssiu català, a no, que vosaltres no parleu català, que parleu valencià. Perdoneu però mai no us he sentit parlar-hi. O no en sabeu? Quina vergonya per un president no saber parlar la seva llengua. I na Rita, tampoc? O què els déus s’apiadin de tots nosaltres. Quina barbaritat. Quina desgràcia de País. Defenseu”la unidad de la patria”, però voleu ser el President d’una part d’ella. I de GURTEL, què en sabeu rés? Si heu de mester trajos nous, digueu-ho

          Sr President ZP, vos heu d’entrevistar amb Papa Benet XVI? Que no éreu laic, vos? O per si de cas voleu estar bé amb el Déu únic i vertader? També hi deveu estar amb el Déu únic i vertader dels islàmics? O no? Que no sou molt amic seu? Idò ja sols falta que vos aferreu al Déu, únic i vertader d’Israel i ja els tindreu tos del vostre costat.

          No Sr. President, tres déus no són possibles, ja s’haurien barallat. Ho dic per què jo tinc tres cans i és barallen per qualsevol cosa. I ells ho farien per comandera.

Però i en Benet, què cerca per aquí? Resar amb els que els seus capellans varen violar i demanar que els perdonin. Digueu-li que resar no serveix de rés i perdó no en tenen.

          Sr. Benet, què no sabeu allò de:

Tut – tu-ru –rut

Això és la llei de l’embut

Si ho faig jo, és amor griego

Si ho fa el poble és un brut.

Però per desgràcia sempre ha estat així, el peix gros és menja el petit.