Al llarg de la vida
arreplega’m posicions, pells, pols,
senyorius, heretatges, llocs, noms,
emprius, papers, tradicions,
nomenaments, rutines, carreres,
poder, estaments, càrrecs, coses...
en diuen rols.
En present clara renuncia.
Moltes noses per viure lliure,
independent.
Crec que ho tenc ben bo de fer:
Jau! Va vostre! Dimitesc!.
Em fan por i em causen pena
fermats al sou i al rol.
D’aquest trau, o bony o bua,
floriran fellonies,
venudes i traïments
servilismes vergonyants
intocables llaminers
i emmordassants.
Abans de passar avant, demanem:
Que Déu ens servi sempre el seny.
Després dimitirem tranquils
com si res, de tanta pellerofa,
la inevitable traveta, la xerrameca,
el còdol o el bàcul.
Que uns altres, servicials, ho facin.
Ben segur en tenen gràcia.
Ara sabreu, per vergonya meva,
i per escreix d’orgull,
del que no vull dimitir:
dels pobres,
del país,
de mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada