divendres, 11 de maig del 2012

CARTA DE JAUME SANTANDREU

            M'han fet arribar aquesta carta de Jaume Santandreu, i pens què val la pena de reproduir i donar a conèixer, ja que la raó li vesa.
            Si cent cans lladren pel camí, a mi no em venguis a dir res, no hi ha paraules meves.
De què tenen por (es protegeixen) el monsenyors?. Els fa vergonya tot això?.  

            CLAM DESESPERAT DELS MARGINATS
Quaranta anys de viure marginal amb els marginats crec que em donen dret a convertir-me en la seva veu.
           Els qui no tenim res a perdre escopim, sense por, les veritats a la cara. Per això als qui tanquen l’Hospital General i Caubet els xisclem: Sou uns lladres i uns criminals.
Lladres, perquè ens robeu allò que és nostre L’hospital general és nostre per què som els hereus del Pare Catany. Joan March és nostre perquè és l’únic lloc on trobem esment i temps per guarir les nostres profundes nafres. Vosaltres els governants només sou els nostres administradors. Si els vostres predecessors han administrat malament, esmeneu la pleneta però no tanqueu ca nostra.
        Criminals, perquè ens condemneu a morir al carrer com a cans ronyosos.
        Els més desgraciats de Mallorca alça’m el nostre clam.
       Governants d’extrema dreta, dictadors de la democràcia, siau valents. Ja que heu arribat als límits dels feixisme doneu la darrera passa: Elimineu-nos. La història recent d’ Europa està plena d’exemples a seguir. Tots hi sortirem guanyant La vostra gent s’alliberarà de l’escòria i nosaltres els miserables deixarem de patir.
       Covarda jerarquia del silenci, tingueu la dignitat d’un gest. Quan els vostres catòlics del govern tanquin l’Hospital General, vosaltres tanqueu l’església de la Sang. Tragueu el Sant Crist a la plaça. Així podrà contemplar com agonitzem “els seus fills predilectes”.
      Besnéts de la devota Dona Leonor no deshonreu la memòria dels vostres morts. Les ànimes en pena, com la del vostre besavi Joan March, tenen mals arrambatges.
      Fa 35 anys els vostres antecessors a la Diputació em portaren davant el tribunal per un article meu titulat “Cien millones robados al hambre”. Hereus directes d’aquell franquisme, faisme un favor. No em passeu per l’Audiència. Porteu-me directament a la presó. Tinc ganes de finir els meus dies entre els vostres prínceps i presidents del Govern.
                                  Jaume Santandreu Sureda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada