Raxoi no creu que estem a la vora del precipici. I té raó, ja estem caient pel precipici!!!
¿Vostès no han somiat mai que queien per un precipici i quan estaven a punt d'estavellar-se es despertaven sobresaltats? Doncs això és el que està passant amb l'economia i amb la situació del país i la nostra, perquè Rajoy ha dit que no estem davant de cap precipici o abisme.
Ho ha dit davant cinc milions i mig d'aturats i cinc-cents mil pròxims que l’havien anat a escoltar a Sitges en una conferència sobre la situació econòmica d'Espanya.
Ho va dir davant de les 159 famílies desnonades dels seus habitatges cada dia, tot i que hi ha prop de 6 milions de vivendes buides, que també havien anat a aplaudir.
Davant d'una amplíssima representació de joves que no troben feina.
Davant d'una presència de mil-euristes, potser de només sis-cents-euristas, que van aplaudir d'allò més.
No hi podien faltar (per omplir) unes quantes dotzenes de pensionistes que quasi no poden viure.
Ni altres quantes dels que ja no perceben cap prestació, i que hi van ser per si donaven canapès després de la conferència de cloenda.
En primera fila a la dreta hi havia els que no han pogut pagar la llum aquest mes. Ni l'anterior. I a l'esquerra els que mengen en menjadors socials.
Una mica més enrere, seriosos i circumspectes i donada l'amplitud de la sala, els milions d'estalviadors que han perdut els seus estalvis.
També van voler estar les pimes i els petits comerços que han tancat.
Eren nombrosos els que estan en lluita amb un ERO amb les noves indemnitzacions de la Reforma laboral, que van victorejar al President.
Tots els que van suspendre pagaments aquest mes.
Ho va dir davant dels que malviuen en l'economia submergida, i que a sobre, els miren amb mals ulls.
La informació la van cobrir periodistes no addictes i acomiadats.
Eren cridaners els dependents que no han cobrat les seves minusvalideses.
I els malalts que no poden faltar a la feina perquè no els acomiadin, d'acord amb l'esgarrifosa reforma sanitària.
Els miners que no estaven detinguts no van deixar d'acudir i aplaudir.
Ni els mestres als qui no han renovat els seus contractes.
Metges amb fronteres amb els seus sous ben retalladets, tot i que la gent no ho cregui.
Va resultar estranya i paradoxal la presència de Tècnics d'Hisenda que el critiquen per no acabar amb el frau, superior a totes les xifres retallades per solucionar la crisi.
Al darrera de tot i drets hi havia els vuit milions de pobres sense pal·liatius, oficialment reconeguts per Càritas, Creu Roja i organismes oficials. Van fer una petita cassolada, però de seguida van ser silenciats per la resta del personal que bevien extasiats les paraules del president, que també i amb el mateix rotllo de sempre va parlar de tempestes, naufragis, timoners i capitans de la nau que ens portaran a bon port. Mira que els agrada això dels símils marins!
A fora i davant una gegantina pantalla de televisió que retransmetia la conferència, estava Espanya al complet, no es veia bé si de peu o de genolls.
Se m'ha passat un detall sense importància: La veritat és que ho va dir davant el Cercle d'Empresaris, que són els que creen riquesa (per a ells).
No diuen mai la veritat, mai expliquen la realitat. Confonen l'optimisme i l'anàlisi seriós amb la mentida, com si fossin bruixots o curanderos.
Perquè el que estem, senyor Rajoy, és a la vora del precipici de la immoralitat política i social en la distribució de la riquesa que vostè patrocina. Més ben dit, caient a tota velocitat.
I potser què Espanya no està davant cap precipici, però sí què camina com el Rei, coixejant i amb crosses.
¿O serà un somni tot el que està passant?
Però per molt que s’empenyin no és culpa dels treballadors, aquesta crisis, és per les politiques neoliberals que varen patrocinar als anys 80 en Ronald Reagan (mal actor i pitjor president) i la molt bestia de Margaret Thacher (va deixar morir un miner en vaga de fam). També va ajudar molt un Papa vingut del fred (un polonès radical i il·luminat) Karol Voitila més conegut per Joan Pau II.
Són aquestes politiques neoliberals i uns politics sense cervell i a més amb una idea fitxa, fer-se rics en dos dies i ocupar moltes cadires a diferents executives de grans empreses i sobre tot cobrar de totes elles.
Demanen racionalització als altres. Comenceu per vosaltres els primers. No hi ha ambulàncies per dur els malats de diàlisi, però hi ha cotxes oficials per a tots els regidors de les grans ciutats i de molts de pobles petits, i fins i tot la batllessa de Madrid va a la perruqueria amb cotxe oficial i guarda espatlles.
Deixau de dir què hi ha crisi. No és veritat, les coses es poden fer d’una altre manera. No ens dieu que ens heu de retallar, què ens estrenyem el cinturó, que ens han de baixar el sou o què ens han d’acomiadar. No retalleu més.
Per sortir-ne d’una vegada heu de pujar els impostos a les grans empreses, a les grans fortunes i sobre tot a l’Església. Llavors invertiu aquests diners en obre pública, invertiu en coses a on no arriba la inversió privada.
Hi ha solucions per aquesta crisi, el què fa falta és voluntat per aplicar les mides pertinents i no anar sempre al darrera de frau Merkel (aquesta filla de pastor alemany).
Canvieu el Banc Central Europeu, que així no serveis per res més què als interessos d’Alemanya. Doneu-li poders com té la Reserva Federal dels EEUU i voreu com tot canviarà.
Hi ha una altra manera de fer les coses. Una altra manera de viura i veure l’economia i el mon. Una altra Europa és possible. Entre tots li podem donar la volta. Donem-li la volta!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada