Han rescatat Espanya. El President s’amaga. Alemanya cedeix. Europa està una passa del precipici.
A la fi alemanya és mou. A la fi frau Merkel ha trobat un home. Un home que li ha dit prou. Al nou president francès no l’ha pogut dur al seu cau.
Ha hagut de tòrcer el braç i dir que no sempre Alemanya te la raó.
Al segle XX i per dues vegades Alemanya ha intentat conquerir tot Europa i per dues vegades a fallat. Ara que semblava que ho tornava a aconseguir, a tornat a fallar.
Frau Merkel, ha arribat al seu principi de la fi. Perd totes les eleccions alemanyes. Va en caiguda lliure.
Per això i res més, a consentit aquest rescat inusual a la banca espanyola. Si rescataven Espanya, era tot Europa i la comunitat europea la que sen anava a noris. Només els bans, potser no.
La comunitat europea fa aigua per tots els costats. Per dues coses principalment:
- Per les poques ganes dels governs a cedir poder, i
- Per què la van començar per les teulades.
Què havien de fer?
Crear un Estat Federal, no una reunió d’amics, banquers i empresaris que semblin jugar a botiguetes com a nines petites, jo et compro això i tu em vens aquest altre.
Un President electe amb poders executius, una Camara amb poder legislatius i sobre tot un Banc Central amb poders econòmics.
Tot el què no sigui això, sobra. Alemanya no és la més poderosa i no pot comandar sola. Anglaterra vol tenir les coses bones de la CEE, però no vol tenir l’euro, doncs a fora de la comunitat.
Una Europa laica, sense què cap religió tingui cap privilegi, de cap casta. On els partit d’extrema dreta i extrema esquerra estiguin prohibits i penats per llei. I el politics corruptes també.
Si el poble no és mou i arma gresca, els politics no faran res, estan bé com estan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada