Espanya s’enfonsa, això a jo me seria ben igual si no fos què per mor d’un puta mal casament. Ara resulta què jo, també som Espanya. Algú em pot dir quines feines hi tenia en Ferran d’Antequera, allà pel mitjans del segle XV, devers Castella.
Per allà va conèixer a na Bel de Trastamara i en va romandre enamorat. Pobre home. I pobres de nosaltres que ara em de patir el regne de Castella. Tanto monta, monta tanto, però ella sempre damunt. Vaja una Loba que estava feta na Beleta.
Tots els mals sempre venen de Castella, una terra seca, hostil i dura, molt dura. Terra d’immigrants. D’homes valents. Valents?. No, fugien d’allà per cercar per menjar. I tan els hi era embarcar-se a descobrir i conquerir nous mons o allistar-se com a soldats i anar a les batalles per tal de poder-se’n dur un tros pa a la boca.
No és una critica, què per tot passaven fam, ja ho sé. Però noltros teníem la mar. I què és de trista la vida sense la mar.
Bé però no era d’això del que jo volia parlar, era de na Bel I de Castella, anomenada “la Catòlica”.
Era dolents, més que la tinya. Si jo cregués amb alguna cosa cridaria ben fort “Déu meu” allibereu-nos. Ara comprenc per què no hi ha dones Papes. Aquests són molt intel·ligents i saben què quan comanden elles, son dures, rudes, mules i males de tòrcer.
Va esser la primera. Llavors n’hi hagudes més, Golda Meir, Margaret Thacher, Indira Gandhi, frau Àngela Merkel o Cristina Fernández. Totes has estat dones d’empenta. D’empenta forta.
A Espanya també em tingut una copia de na Bel I, Na Bel II. De la que conten que es colgava amb tothom manco amb el seu marit, per que a ell li agradaven més els mossos de cavalleries que la reina. Fins i tot el fill que va esser rei d’Espanya conten què era bastard.
Posades les coses d’aquesta manera, encara volen que l’estimem a n’aquesta Espanya seva, que no nostra. Castella-Espanya sempre ens ha odiat. Perquè?. Potser què ni ells mateixos ho sàpiguen. Per què som diferents? Racistes!!!
Com la podem estimar si en lloc de fills ens tracta com a fillastres. Els americans dels EEUU, tots saluden la bandera i canten l’himne, per que se saben estimats i junts formen una nació, una gran nació (bona o dolenta) i això què tots son nou vinguts a aquell país, però noltros no. Noltros ens sentim forasters al nostre. Espanya ens roba i ens escanya a poc a poc.
Ai, Ferran quines poques feines tenies d’escapar-te aquella nit que anares a veure na Beleta.
Vam ser putes i vam posar el llit. Allò que en diuen fotuts, banyuts i mossegat de rata.
Espanya se’n va a noris. Ens rescaten, no ens rescaten?. Ningú ho sap, però paguem molt alts el interessos i els pobres ens estrenyem el cinturó. Aviat no quedaran forats a cap cinturó. I na Merkel què diu “antes muerta que sencilla”, mal li toqués la flor d’un llamp.
Mira que ho son cap quadrats aquests alemanys, dues guerres van fer el segle passat per conquerir tota Europa i no ho van aconseguir. Ara ho aconseguiran a força d’arruïnar a tots els altres. Al·lots això s’enfonsa o ens llevam a frau Merkel de damunt o tots ens anam a la merda. S’ha acabat el bròquil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada